L'avi Salvador Cuadradas Martres, el pare del meu pare, també era un gran amant de la cuina i del bon menjar. Un home lluitador, que va sapiguer estimar a la seva familia i lluitar per la millora del seu poble i la seva gent.
Trastejant per la xarxa, he trobat aquesta reseña bibliografica que no sabia ni que existia i m'ha fet molta gracia compartir-la amb vosaltres. :
ALCALDES I ALCALDESES DEL VALLÈS ORIENTAL
CUADRADAS I MARTRAS, SALVADOR
(Montornès del Vallès, 1910 – 1992)
Alcalde de MONTORNÈS DEL VALLÈS: 30-06-1952 - 11-09-1956
Pagès i ramader de cal Molí, comercialitzava els productes cap a la zona d’Alella. Membre del sometent local i home molt vinculat a l’Església, va ser president de la societat coral La Lira entre 1936 i 1940, justament durant la Guerra Civil, la qual cosa li reportà més d’un ensurt. Va entrar com a regidor el dia 6 de febrer de 1949 amb Tomàs Llonch* com a alcalde. Tres anys més tard va ser nomenat alcalde per l’autoritat del moment. Durant el seu mandat es van seguir els tràmits per a l’adquisició dels terrenys del nou cementiri, es van renovar diverses fonts públiques i es realitzaren obres de clavegueram. L’any 1953 es va començar la construcció de la carretera de Vallromanes. Més tard s’instal·là el camp de futbol en uns terrenys propers al carrer Capella. (NGC)
FONT: MUSEU DE GRANOLLERS
Es curios que la vida de una persona tan gran i tant important per mi estigui resumida en tan poques lineas, l'avi muri amb 82 anys, pero va sapiguer aprofitar la seva vida i va fer moltes coses més de les que explica la seva biografia. Encara que com veieu era una persona implicada amb el seu poble, per a ell la familia era el mes important, la seva esposa Montserrat a la que estimava amb boigeria i els seus 4 fills Pere, Sadurni, Salvador y Joan, després vingueren les seves joves i tots els seus nets. Nai es descuida de pujarnos a la seva falda i fernos una cariçia o donarnos un peto, sempre ens explicava coses boniques, i ens enseñava a estimarnos i a fer gran la nostre familia.Qualsevol excusa era bona per reunir-nos al voltant de la taula, al nadal, al estiu sota la figuera o en els ultims temps de la seva vida quant la seva afició era arraconar uns quants diners i portarnos a tots a dinar als millors Restaurants del voltant, i veuren's gaudir menjant.
Ha sigut per a mi un exemple de vida en parella, tots els matín s'aixecava de bon mati, anava al poble a comprar i li portava l'esmorçar al llit amb safata a la meva yayona que l'esperava plaent, li encenia el foc i li deia au marona ja et pots aixacar que la casa esta calenta. Que us sembla ? Igual que ara no ?
A les tardes de hivern que de seguida es fa fosc i no es pot fer feina de pages, quant jo arribava del cole i els entrava a donar un petó i saludar-los, sempre els trovaba sentats al sofà agafats de la ma o jugant al domino, fent-se compañia l'un a l'altre.
Tots els dijous feia "La Paella al foc a terra", a la nits d'hivern posava a coure una bona olla de seques i a les d' estiu caluroses feia una bona amanidas d'escarola acabada de collir de l'hort amb bacallà en remull, sempre m'explicava que cuan ell era jove el bacallà era menjar de pobres i que ara ves per on s'habia convertit en menjar de rics, quina rao que tenia.
Cuan era la temporada de la recollida de les patates, despres de trelladar dur al camp, ens reunia a tots, comprava un cabrit que anava rostint a les brases amb un artilugi que donava voltes, una bona olla de patates acabades de collir i un bon morter d'all i oli regat amb vi del celler. I tantes i tantes coses que podria explicar-vos, la persona mes entrañable que he conegut.
Veieu com si que tenia relació amb la cuina, al final li he trovat l'entrellat.
M' agradaria poguer convidar-lo a casa i cuninar per ell segur que gaudiria plenament, no vaig arribar a temps perque va marxar quant jo era molt jove i tenia el cap en altres coses i no a la cuina, pero segur que alla on es, llegueix el blog i es llepa els bigotis amb un somriure.
ET FAIG A FALTAR AVI !!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario